Transcripció literal del missatge que em va deixar ahir la meua amiga Nath en la bústia de veu després de passar una nit a l’ambient amb servidor i amb el meu amic A. i de perdre la cartera:
"Bueno, tete, no sé què deus estar fent, però vaja, supose que recuperant-te. Jo estic p’a morir-me. Encara estic borratxíssima i són les tres mil de la vesprada, vaja. I és que no sols no vaig anar ahir al congrés on havia de fer una ponència, sinó que tampoc no he anat hui, clar... perquè m’he despertat i eren més de les dos... clar. Y, por cierto, alguna mariquita loca em va furtar la cartera perquè no la tinc. Sí, ja sé que la puc haver perdut, però... vaja, va a ser que no, va a ser que el bolso que portava pareixia un cavall... un cavall de Palma. En fin eso, odio a los maricas locas. Muac-muac. Telefona’m!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada