dimecres, 2 d’abril de 2008

Deontologia

Ahir vaig presenciar la pitjor situació en la qual es pot trobar un advocat en l'exercici de la seua professió. El meu cap de despatx tenia la vista oral -un judici, vaja- d’un procediment laboral però jo no veia les coses clares: la demanda estava molt mal redactada i la petició que feia -un reconeixement de dret- no hi havia per on agafar-la.

No obstant la meua opinió, ell tirà endavant i em va demanar que l’acompanyara a la Ciutat de la Injustícia. Un segon abans d'entrar a Sala, la jutgessa va fer entrar el meu company/cap i va tindre una conversa amb ell.
Pocs minuts després, el cap isqué blanc com la paret i em va apartar i em va dir:

- Martí, un desastre. La jutgessa diu que la demanda és una porqueria, que no entén com l'he presentada. Diu que faça el favor de desistir i que no celebrem el judici. La clienta està ací mateix, pots donar-li alguna explicació?

Vaig prendre aire i li vaig dir que pensava que era el seu deure informar la clienta del desastre i assumir les conseqüències d'una mala gestió. Ell em va donar la raó i li va contar una mentida a la clienta.

Tota una lliçó de deontologia*, vaja.

- - -

* deontologia, del grec déon, -ontos, que significa 'deure moral' i logia, forma sufixada del grec lógos, que significa 'paraula', 'raó', 'tractat', 'teoria'.

Juliol 2005

1 comentari:

**Clausewitz** ha dit...

m'enveja això que teniu els advocats... la deontologia aquesta mola. un pel eròtica fins i tot!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails