Cuanto más primo...

Una de coses més estupendes que hem fet la meua amiga Nath i jo ha estat lligar alhora.

Una nit, no recorde com, vam acabar a la pitjor disco d’ambient de València i em vaig trobar un antic rotllo. Ell anava amb la seua cosina i jo amb Nath. El xic es va oferir a convidar-me a una copa i vam deixar les xiques al mig de la pista.

- Martí, la teua amiga entén? -em preguntà el xic.
- Què dius? -vaig respondre mig ofés: a Nath li agrada el mateix que a nosaltres.
- I, llavors, per què està enrotllant-se amb la meua cosina?

Per poc se’m cau la copa a terra. Em vaig girar i les vaig veure vinga el mos.

Al matí següent vam fer café per als 4.

Juliol 2005

Lesbianòfob

Anit vam anar una estona a la festa de l'Orgull que es feia al barri de Velluters, després al Nou Pernil Dolça saludar a Olga, a comprar-li cerveses del carrer a Isa (la punk amb la cara tatuada que es posa al carrer Cavallers, just enfront del teatre Talia) i, finalment, no sé com vaig acabar a Le Club.

La disco estava plena i un xic i jo vam entropessar i, sense voler, vaig empentar de retruc una tia que hi havia recolzada a la barra. La perra s'ho prengué malament i em va empentar amb violència. Em vaig girar i li vaig dir: Nena, per si no ho saps, estic a una puta zona de pas, així que t’assegure que no tinc ni ganes d’empentar-te ni tampoc de tocar-te.

La tia em va lladrar algun insult que no vaig entendre però vaig veure que estava amb la seua nóvia i li vaig dir: és que no podia fallar, lesbiana i amb mala hòstia.

Ella es quedà mirant-me i em va dir maricón.

Tot podria haver acabat en drama, però ens vam presentar i ens férem amiguets. .

Juny 2005

Qüestió d'accents

Anit estava molt caxondo i molt desficiós i just vaig rebre una telefonada:

- Hola, ¿Qué tal eztáz?

Es tractava d'un jove militar lleonés, amb greus problemes de dicció i destinat a València, amb qui vaig follar fa un parell de setmanes.

- Muy bien, ¿y tú?

- Aburridízimo. ¿Quedamoz para tomar una cerveza?
Li vaig contestar que sí, però quan va arribar no li vaig oferir ni aigua: el vaig espentar a l’habitació i li vaig llevar la roba.

Vam follar (dos vegades) i a les 23.45 hores em vaig posar a veure 59 segundos. Mamen Mendizábal (la presentadora) cada dia està més guapa.

Sempe coincidisc amb un xic a l'hora de traure a Maia. Ell passeja un gos més lleig que pegar a un pare que es diu Leo. El xic, que no sé ni com es diu però que no tindrà més de 22 anys, és mecànic i practica no sé quina mena d’art marcial.

Hui el paio no portava samarreta i deixava al descobert un pit fibrat i net. Mentre Maia i Leo s'oloraven, ell i jo hem tingut la conversa següent:

- Leo ej muy cariñoso -el xic parla com un malote de barrio- i necesita ole’ a otro’ perro’ cuando salimo’ a pasea’. Si no se pone nervioso.

En eixe moment he mirat als gossos i Leo estava llepant-li no diré el què a Maia.

Li he mirat el pit nu, m’he llepat els llavis mentre m'ajustava les ulleres de sol i he amollat:

- A mi em passa el mateix, xic. Lo mismito que a Leo.

Juny 2005

Comptes clars

Ja no tinc nóvio. No en tenia des de la setmana passada, però ahir vam deixar-ho tot ben clar, per dir-ho d'alguna manera.

Han estat cinc mesos. Un darrere l’altre i ja sé que no és cap mèrit: jo mateix tinc a la nevera de casa un pot de maionesa que hi porta més temps, però per a mi és tot un rècord.

Ahir, però i després de tot, em vaig sentir estrany.

La seua serenitat i la seua tranquil·litat em van descol·locar. No ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies en cap moment de la relació, però ahir estigué perfecte. I jo no puc dir el mateix.

Vull pensar que amb el temps ha aprés alguna cosa, i, humilment, crec que hi tinc alguna cosa a veure.

Juny 2005

Cervesa a un euro

Anit vaig eixir amb Nath i uns amics per a celebrar el meu nou estat de solteria. Vam sopar a un restaurant àrab prop del Mercat de Mossén Sorell i després vam anar a prendre una copa pel Carme. Nath i jo vam acabar a Radio City. I allí ens vam emborratxar del tot amb una altra copa i un tequila.

Quan tornàvem a casa (de Nath) vam escoltar una oferta massa temptadora: “Chicos, una cervesita?”

I ens vam posar a parlar amb el venedor de cervesa, que resultà ser xilé, i ens vam fer amiguets.

En realitat Nath es va fer més amigueta que jo, perquè acabà tirant-se’l. Estava tan entregada fent-ho amb el xilé que quan em vaig posar a vomitar tequila i cous cous a meitat nit ni es va enterar.

Hui he tornat a fer tard a la feina.

Juny 2005

Ruptura

Una setmana sense veure-li el pèl al Nóvio i la primera frase que amollà en entrar a ma casa fou: Martí, açò no funciona.

El vaig mirar i li vaig preguntar: I què vols dir amb això? Ho deixem? Ens donem un temps? Follem?

Em va contestar baixant els ulls: No ho sé. No sé què vull.

Em vaig emprenyar perquè mai ha sabut què volia: I què pretens? que decideixca jo què anem a fer?

No va dir res i li vaig demanar que marxara.

Vam parlar per telèfon més tard i em va tornar a dir el mateix: No sé què vull i no sé què he fet.

Jo sí sé què vull. I no és a tu.
 

Jo sí que sé què has fet. I ara estic solter.

Juny 2005

Una determinació madura

He decidit que el Nóvio no em vol prou. Almenys no em vol tant com jo vull que em vulga. Jo crec que sí que l’estime i crec que vull que anem a més, però no trobe en ell eixe mateix sentiment.

Per això he decidit acabar amb la monogàmia que m’esclavitza i em tortura. Vull tornar a tindre més nóvios perquè el Nóvio núm. 1 (torne, doncs, a l'antiga nomenclatura) no és capaç de sadollar les meues expectatives i els meus anhels.

Així doncs, he quedat dilluns vinent per fer-me un café -i el que vinga després- amb un jove cuiner de Russafa que vaig deixar passar fa unes setmanes.

Si fóra una persona adulta (emocionalment parlant) hauria de tindre una conversa amb el Nóvio núm. 1 i explicar-li què sent i què espere, però no tinc ganes. Fa dies que veig que esta relació va a la deriva i açò sols significa una cosa: el naufragi és ben a prop.

Maig 2005