He decidit que el Nóvio no em vol prou. Almenys no em vol tant com jo vull que em vulga. Jo crec que sí que l’estime i crec que vull que anem a més, però no trobe en ell eixe mateix sentiment.
Per això he decidit acabar amb la monogàmia que m’esclavitza iem tortura. Vull tornar a tindre més nóvios perquè el Nóvio núm. 1 (torne, doncs, a l'antiga nomenclatura) no és capaç de sadollar les meues expectatives i els meus anhels.
Així doncs, he quedat dilluns vinent per fer-me un café -i el que vinga després- amb un jove cuiner de Russafa que vaig deixar passar fa unes setmanes.
Si fóra una persona adulta (emocionalment parlant) hauria de tindre una conversa amb el Nóvio núm. 1 i explicar-li què sent i què espere, però no tinc ganes. Fa dies que veig que esta relació va a la deriva i açò sols significa una cosa: el naufragi és ben a prop.
Per això he decidit acabar amb la monogàmia que m’esclavitza i
Així doncs, he quedat dilluns vinent per fer-me un café -i el que vinga després- amb un jove cuiner de Russafa que vaig deixar passar fa unes setmanes.
Si fóra una persona adulta (emocionalment parlant) hauria de tindre una conversa amb el Nóvio núm. 1 i explicar-li què sent i què espere, però no tinc ganes. Fa dies que veig que esta relació va a la deriva i açò sols significa una cosa: el naufragi és ben a prop.
Maig 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada