diumenge, 16 de març de 2008

Una determinació madura


He decidit que el Nóvio no em vol prou. Almenys no em vol tant com jo vull que em vulga. Jo crec que sí que l’estime i crec que vull que anem a més, però no trobe en ell eixe mateix sentiment.

Per això he decidit acabar amb la monogàmia que m’esclavitza i em tortura. Vull tornar a tindre més nóvios perquè el Nóvio núm. 1 (torne, doncs, a l'antiga nomenclatura) no és capaç de sadollar les meues expectatives i els meus anhels.

Així doncs, he quedat dilluns vinent per fer-me un café -i el que vinga després- amb un jove cuiner de Russafa que vaig deixar passar fa unes setmanes.

Si fóra una persona adulta (emocionalment parlant) hauria de tindre una conversa amb el Nóvio núm. 1 i explicar-li què sent i què espere, però no tinc ganes. Fa dies que veig que esta relació va a la deriva i açò sols significa una cosa: el naufragi és ben a prop.


Maig 2005

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails