diumenge, 4 de maig de 2008

Bakallà


Fa un temps m’ho vaig fer amb un bakala. Sé que és una mica lamentable, però com ja no tinc vergonya (ni tampoc la conec, que diu mon pare) ho conte ara. El bakala en qüestió era guapo, però molt bakala: esportives d’aquelles gegants i de colors, arracada de lloro en una orella, metxes grogues en les puntes i roba horrible.

Era més tonto que un bolso i la seua capacitat neuronal era la mateixa que la d’un entrepà de formatge, però al llit tenia les coses molt clares. ¿Te podrías correr en mi cara? em va demanar molt educadament, i jo, una altra cosa no, però educació en tinc molta.

Novembre 2005

1 comentari:

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

No crec que no tingues vergonya, al contrari, segur que la tens tota, que tu no la gastes...

m'ha fet molta gràcia el teu post, jo també em vaig liar amb un bakala, un neng: és el tio amb el penis més bonic que he vist en la vida. Potser algun dia ho explique.

Ciber besets amb molt de glamour

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails