Ja he tornat d'UK. He estat a Cambridge i a Londres i esta segona visita a les Illes Britàniques confirma tots els tòpics que ja sabia: que allí fa fred, que no tenen sol, que les lliures esterlines són incòmodes, que els britànics són horrorosos i que es menja molt però que molt malament. No obstant, hi ha aspectes del viatge que cal destacar, sobretot l'ambient gai de Londres i les rebaixes, perquè allí les rebaixes són de veritat. No és com ací. Allí no hi ha primeres rebaixes. Ni tampoc segones. Comencen amb un 70% off. És a dir: les coses es queden amb un 30% del seu preu inicial.
Vaig aprofitar i em vaig comprar les Tiger Mèxic 1968 amb les ratlles verdes i roges, unes sabates informals i un abric ben llarg molt british. Tot per menys de 100 euros.
L'ambient gai de Londres és més lamentable que qualsevol altre que haja vist. Divendres vaig anar a Fiction. Un antro de mala mort enmig del no res. La música era un house diabòlic, l'entrada valia
Dissabte, després de sopar pel Soho vam anar a la disco gai més absurda de Londres (més encara que Fiction). El lloc es diu G-A-Y (sí, amb totes les lletres) i resulta que hi havia una actuació en viu. Jo no sabia qui era el tal Owen, però els meus acompanyants sí: un exmembre del grup per a adolescents Take That. Inefable, inenarrable, indescriptible.
La cosa que més em va sorprendre fou la quantitat de mariques asiàtics i pakis que hi havia. Tots ben maquillats, alguns sense samarreta (es pensen que estan a Benidorm?) i absolutament divins. Una de les coses més ridícules que vaig poder constatar és que els gais londinencs ballen les cançons dels seus ídols davant de les pantalles gegants que omplin els locals d’ambient.
D’altra banda, i tornant a la vida real, l'exnóvio núm. 2 vol quedar amb mi per a prendre un café. Espere que no se li passe pel cap intentar explicar-me que ho hem deixat. Seria tan lamentable que em veuria obligat a escoltar-lo.
Gener 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada