Este matí m'he trobat amb un vell amic. Òbric parèntesi. Ni és vell perquè no té 35 anys, ni és amic perquè la nostra relació es limita a un clau que vam fotre fa uns mesos. Tanque parèntesi. El meu vell amic estava una miqueta plof perquè el nóvio l'ha deixat.
- Ais, honey. Ho sent. Encara que tampoc sabia que tenies nóvio –vaig reconéixer.
- Bueno, hemos estado saliendo sólo dos meses, pero le había cogido mucho cariño.
- I on el vas trobar? -sempre pregunte eixes coses per saber si ha vida fóra de l'ambient i de les pàgines de contactes d’internet.
- Bueno, la verdad es que nos conocimos en un cuarto oscuro.
En escoltar eixa explicació la mandíbula se’m va despenjar lleugerament i només vaig poder dir:
- No sabía que uno podía salir de un cuarto oscuro con un novio del brazo, pero es bueno saberlo.
Gener 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada