Crec que no cal que explique què sent per Losantos, per l’Església catòlica (i catòdica) i per la deriva ultranacionalista del PP, perquè pense (i confie) que estic lliure de qualsevol sospita.
L’acte protagonitzat per les JERC, en primer lloc, és una provocació innecessària i gratuïta que no fa sinó convertir en víctima l’emissora de l’Església en un moment de crispació tan gran que a mi em fa feredat.
ERC és la tercera força política al Principat i forma part del govern de
Des del seu èxit en les eleccions (motivat sobretot per la criminalització per part del PP, les coses com siguen) la direcció d’ERC no fa sinó posar entrebancs a les reformes del govern de ZP (i jo no el vaig votar, que conste) i al mateix tripartit.
El fet que dos diputats, Joan re(Tardà)t i Joan Puig, acudiren a l’espectacle de les JERC no fa sinó augmentar el despropòsit d’una acció infantil i contraproduent.
Què passaria si membres de Nuevas Generacions del PP s’encadenaren (amb els polos Lacoste, els nàutics i quilos de gomina) a la seu de
Deixem que Losantos es quede afònic, que li isca una úlcera o que li caiga a sobre la creu del Valle de los Caídos, però sense fer-li publicitat gratuïta i sense convertir-lo en màrtir.
Desembre 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada