dijous, 8 de maig de 2008

Les JERC i la COPE


Crec que no cal que explique què sent per Losantos, per l’Església catòlica (i catòdica) i per la deriva ultranacionalista del PP, perquè pense (i confie) que estic lliure de qualsevol sospita.

L’acte protagonitzat per les JERC, en primer lloc, és una provocació innecessària i gratuïta que no fa sinó convertir en víctima l’emissora de l’Església en un moment de crispació tan gran que a mi em fa feredat.

ERC és la tercera força política al Principat i forma part del govern de la Generalitat, té set o huit diputats a Madrí i és soci preferent i estable de ZP. Per això caldria demanar-los una miqueta més de trellat i de responsabilitat, sobretot en un moment en el qual el PP es dedica a vincular la reforma de l’Estatut amb ETA.

Des del seu èxit en les eleccions (motivat sobretot per la criminalització per part del PP, les coses com siguen) la direcció d’ERC no fa sinó posar entrebancs a les reformes del govern de ZP (i jo no el vaig votar, que conste) i al mateix tripartit.

El fet que dos diputats, Joan re(Tardà)t i Joan Puig, acudiren a l’espectacle de les JERC no fa sinó augmentar el despropòsit d’una acció infantil i contraproduent.

Què passaria si membres de Nuevas Generacions del PP s’encadenaren (amb els polos Lacoste, els nàutics i quilos de gomina) a la seu de la Ser, de Com Ràdio o de RNE?

Deixem que Losantos es quede afònic, que li isca una úlcera o que li caiga a sobre la creu del Valle de los Caídos, però sense fer-li publicitat gratuïta i sense convertir-lo en màrtir.


Desembre 2005

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails