dilluns, 9 de juny de 2008

Finalment...

He follat: he tornat! Com el color negre; com els daurats (¡vuelve el oro!); com els pantalons amb estampat príncep de Gal·les!

Ai! Quin xic! Quin xic més mariquita! Con su piercing en la nuca, con su tatuaje de elfo, con sus cejitas, con su olor a Calvin Klein... ¡Con todo!

He de dir que no m'agraden els xics amb tatuatges èlfics (ni tan sols m'agraden els elfos), ni tampoc els pírcings, ni l'olor a CK, ni que els xics porten celletes de mariquita... El xic de diumenge no té cap importància, no és nóvio, no es convertirà en el segon pare de Maia i tampoc compartirem cap hipoteca (que és allò que més uneix una parella).

És només... això mateix.

La bona notícia es que fa dies que em ronda pel cap un xic espe(a)cial…

Febrer 2006

2 comentaris:

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

A mi tampoc m'agraden amb celles depilades. M'agraden amb trets molt masculins, més bé primitius. Tipus retrosexual-übersexual.

i qui és eixe amic esp(e)acial?

ciber besets amb molt de glamour

Corpi ha dit...

Enhorabona, la veritat es que reprimir els instints, sobre tot els dels baixos, fan sierre en les neurones. Un bon polvo lleva ternyines i aclara la ment.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails