Quan no folle em dóna per pensar i pensar és una cosa que no m'agrada fer, perquè implica que no folle.
En fi. Porte dies pegant-li voltes a la falsa dicotomia que se'ns planteja des dels mitjans de comunicació entre la llibertat de premsa/expressió i el respecte a les creences o no creences de determinats grups humans.
Parle, és clar, de la publicació per part de massa diaris europeus de les famoses caricatures de Mahoma i que han provocat els primers morts a llocs tan llunyans com Somàlia o Gaza.
Tinc molts dubtes que no em permeten traure conclusions massa interessants. El primer interrogant, i un dels quals s'ha de tindre més en compte, és que els dibuixos es van publicar fa quatre mesos. Sí, senyors, quatre llargs mesos.
Per què salten ara a l'actualitat? La resposta l'hem de trobar en l'actual situació política dels països àrabs: Iran pretén construir armes nuclears, Hamàs ha accedit al (des)govern de Palestina, Iraq continua sent el mateix polvorí...
És fàcil pensar, doncs, que es tracta d'una cortina de fum en tota regla. Desviar l'atenció del món cap a unes vinyetes és la millor tàctica d'estos Estats per evitar que el món occidental civilitzat continue demanant que Iran es desarme, que Hamàs abandone la violència o que es pacifique Iraq d'una vegada per totes.
Visto lo escrito, vaja, necessite un nóvio.
1 comentari:
follar és més divertit que pensar, encara que follar sense pensar pot arribar a ser avorrit, i trobar una síntesi de follar i pensar alhora em sona complicat, o imposssible, o a telepatia... ;)
(tout_simplement)
Publica un comentari a l'entrada