diumenge, 1 de juny de 2008

La bandolera

Ahir se'm trencar la bandolera quan anava a classe d'italià. Em trobava al carrer Colom, amb una bossa trencada que pesava més que un matrimoni fals.

Vaig pensar: Martí, guapo, ves a qualsevol tenda i demana uns imperdibles i ho soluciones temporalment. Això vaig fer, meravellat per la meua fantàstica capacitat de reacció.

Començà un rosari de botigues i depenents inútils. A Benetton no en tenien; a Cortefiel no em van fer cas i em van preguntar si la bandolera l'havia comprat allí; a Woman's secret (!) tampoc en tenien; a Springfield m'ho van intentar apanyar amb uns ganxets de camisa però no funcionà; a Zara les dependentes van voler grapar-la sense èxit; a Purificación García no em vaig atrevir a entrar.

Finalment, i una mica histèric, vaig entrar a El Corte Inglés, que té de tot.

Vaig preguntar a la secció de planxes i em van dir que els imperdibles els venien a la secció de ferreteria, a l'altre edifici.

Desesperat, vaig veure la llum: Martí, honey, per què no demanes una bossa i poses la bandolera dins, tronc.

- Disculpe, senyora, se m'ha trencat la bandolera. Seria tan amable de donar-me una bossa de plàstic.
- Claro, cariño, faltaría más. La quieres de las rebajas o de las especiales de "la India en el Corte Inglés"?

Vaig dubtar només un moment:

- La de la Índia, clar!


Febrer 2006

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails