Porte unes setmanes d’eufòria. La meua relació amb l’argentí va sobre rodes i ja no sé parlar amb els amics de cap altra cosa. Ni tampoc amb els desconeguts, com les cambreres de la Bounty…
El meus temes de conversa (i els meus pensaments) es limiten a ell, a què m’ha dit, a quin detall ha tingut amb mi, a com m’ha mirat en un moment donat, a com ha estat l’últim clau que hem fotut…
Fins i tot el meu comportament públic s’ha vist afectat per esta eufòria descontrolada i em passe tota l’estona pendent d’ell, de què diu, de què li diuen, de què riu…
De manera inconscient m’he convertit en un ser monotemàtic, exasperant, obsessiu i una mica neuròtic.
I això no està bé. Gens bé. I he de controlar-me.
2007
3 comentaris:
M'he llegit el teu llibre d'una tirada i l'he trobat genial. Felicitats.
Fa dies que no escrius; no ens deixis...
Salut!
moltíssimes gràcies, home sobrer.
en este blog prove a recuperar els textos antics i em pose al dia amb determinada periodicitat a http://buscaquithapegataldia.blogspot.com/
salut i gràcies!
ps: per què els blogs secrets...? ;)
No entenc la teva pregunta respecte als blogs secrets...
Si et refereixes a dos altres blogs més que tinc "tapats", un és el meu diari (amb només una entrada!) i l'altre ("A la colònia residencial") és una novel·la inacabada que vaig deixar penjada...
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada