dijous, 4 de febrer de 2010

Termos

Diumenge de matinada tornava a casa en tren, després de passar una nit alcohòlica i mogudeta amb uns amics, quan va seure davant meu una xica jove, no especialment atractiva, però amb uns ulls molt bonics.

Després de donar-me
los buenos días començà a preparar un mate amb un termos* amb aigua calenta.

- ¿Querés mate? -em va oferir mentre m’allargava eixa mena de perolet on es prepara.
- Odio el mate -vaig contestar instintivament, quan en realitat volia dir que l’únic que m’agrada de l’Argentina és la seua presidenta, la inefable Cristina Fernández, perquè crec que és tot just el que es mereixen els habitants del Coño Sur.

Però immediatament vaig rectificar:

- Lo siento; -i vaig afegir: Sólo lo he probado una vez y sí,
creo que me gustó.

- ¿Creés? -preguntà mentre em llançava un somriure tendre.

I no sé si fou la intimitat del vagó del tren desert o els efectes de l’alcohol però, després de prendre aire, vaig amollar:

- Mira, tuve una relación con un chico argentino y la verdad es que no acabó nada bien. Hoy todavía sigo sin entender muchas cosas y no guardo un buen recuerdo, aunque me gustaría. Fue él quien me ofreció mi primer y último mate.

La xica em tornà a somriure, em posà una mà al genoll i em digué:

- ¡Pero sólo fue un argentino, flaco, y ustedes tienen para elegir! Imagináte, en cambio, lo que tenemos que soportar las mujeres argentinas, sobre todo las porteñas: ¡allí sólo hay argentinos!

No vaig poder evitar riure amb el sarcasme de la xica argentina, i després de molt de temps, vaig prendre
mate per segona vegada.

I esta volta no em deixà un sabor amarg.

* * *

*El termos o got Dewar (en cristià termo) té una etimologia ben interessant: deriva de la marca comercial Thermos gmbH, que fou la primera a comercialitzar este recipient que manté la temperatura dels aliments, inventat per James Dewar.



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails