La ciutat de la Injustícia

L'edifici de la Ciutat de la Injustícia de València, obra de l'arquitecte Alfredo Batuecas, no passarà a la història de l'Arquitectura (amb a majúscula), però té moltes virtuts innegables: és un edifici funcional i correcte i transmet una sensació imponent a qui el visita per primer cop.

A més, el gran repte de l'edifici era aplegar a un únic recinte tots els jutjats de la ciutat, que abans es trobaven repartits i escampats i facilitar així les coses als professionals i als ciutadans, de forma que ara, per exemple, el Jutjat d'Instrucció número 7 es troba, lògicament, entre el número 6 i el número 8.

L'element més característic de l'edifici és la façana Nord, que s'aboca a la Ciutat de les Arts i que omple de llum tota la planta baixa. Esta façana i els materials predominants (l'acer, el formigó i el vidre) atorguen a l'edifici un aire modern i ordenat que contrasta amb la veritable essència de la justícia.

I si no, que algú m'explique quina mena de retòrica es gasta el Fiscal d'un cas que porte i que no ha dubtat a l'hora de definir la conducta del meu client de la següent forma, i cite textualment:

'El acusado, (…), con el vil propósito de obtener un ilícito beneficio a costa de la depredación del patrimonio ajeno, se dirigió a la víctima, quien a la sazón contaba con 17 años de edad e iba caminando por la calle, le cogió por detrás, exigiendo que le entregase cuanto de valor tuviera.

Al observar que la víctima portaba al cuello colgada una cadena con una cruz de oro, se la arrebató de un fuerte tirón, rompiéndosela y huyendo a continuación con su botín'.

Busca qui t'ha pegat.