Arribar a casa després de quatre dies de ritme frenètic a Londres i comprovar que el judici que tinc en una estona continua en peu, que quan han expulsat Massiel de Fama el seu company ha cridat ¡Arriba Cuba! i no el correcte ¡Viva Cuba!, que El País de diumenge venia acompanyat d’un Extra Belleza i que Zapatero no ha comptat per al nou executiu amb Narbona, però manté als inefables Moratinos i Magdalena Álvarez i incorpora al loser de Miguel Sebastián per a Indústria i a un fum de nous ministres que encara no conec m’ha deixat gelat.
Això sí, quan mon pare m’ha dit que Matt s’escapà de casa dissabte nit i que no aparegué fins el migdia de diumenge un poc més i m’entra un atac de pànic.
No vull saber què haurà fet el perdut de Matt durant tota una nit sol i desorientat i no he volgut ni preguntar-li-ho, però en veurem ha abaixat el cap i m’ha dit que no ho tornarà a fer mai més.
Perro malo.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada