Ahir, en tornar de la piscina i mentre al cap barallava un dubte metafísic -per què els heteros triguen tant a posar-se els pantalons al vestuari- vaig passar per RasoirHouse i vaig trobar els obrers treballant. Feia una setmana que estaven desapareguts i jo ja tenia la mosca darrere l’orella.
Però l’espera pagà la pena, perquè entre els ferrers que estaven acabant de soldar l’estructura hi havia un xic nou: David.
- Vaja, pensava que ja no vos voria el pèl... -però en veure el nou prole vaig canviar la frase i vaig preguntar: i tu qui eres?
Ja havia perdut tota esperança: pensava que en començar una obra tan important segur que hi hauria algun paó-paleta-manobre per fer realitat el somni de qualsevol gai burgés i acomodat -violar un obrer, clar- però amb el pas de les setmanes eixa idea s’evaporà del meu cap davant la cruel i crua realitat.
David, però, m’ha tornat la fe en la classe assalariada i vaig decidir passar la resta de la vesprada amb els ferrers, però a una distància prudencial: em fan por les espurnes.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada