Mentre Natalie ens comprava unes cerveses, l’esperit de /katelovedme va fer acte de presència: un munt d’anglesos de pell blanca passejaven sense complexos eixe pentinat tan horrorós que Pelayito pretén posar de moda entre els més moderns de Barcelona i que qualsevol dia lluirà el cada dia més insuls i fastigosament modern Quim Gutiérrez.
Estar davant un exèrcit de clons em va obligar a plantejar-me un dubte existencial: Pelayito causa tendència de veritat o només copia?
La boja de Nathalie tornà amb les copes, i amb el bolso fet un crist després d’haver-lo refregat per la barra del local. Ens donà les copes i marxà amb un gai de color (de color negre) no sé ben bé on.
Quan tornà al local, el bolso havia perdut una ansa i ens informà que portava cocaïna (cosa òbvia) i a més, que estudiava disseny a l’escola St Martins, just on Pelayito se suposa que passa el temps quan no està fent el tòtil.
- Tia, tu has de conéixer Pelayo, perquè estudia a la St Martins!
- Pelayo? Qui hòstia és eixe?
- Sí, nenah, porta el mateix pentinat rídicul que eixe marica d’ahí -i vaig senyalar un hòbbit de pell blanca- i que aquell altre -i vaig fer el mateix- i que...
- Honey, totes les mariques de la St Martins porten eixe pentinat de ionqui.
Em va caure el món al terra: posats a menysprear, esperava fer-ho almenys per alguna cosa original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada