Diumenge estava molt cansat, i després de decidir que Carlinhos Brown no em veuria el pèl a l’espectacle aquell que organitzà a l'Albereda, vaig rebre la telefonada d’un amiguet grec, D. Ell també tenia la vesprada lliure i vam quedar a casa per a prendre un café.
Vam passar del café i vam anar directes al llit. D, porta a València tres o quatre anys però encara no parla correctament i això sempre m’ha fet gràcia. És comptable d’un hotel de la ciutat.
Després del primer clau ens vam quedar xarrant al llit de política internacional: jo li deia que els turcs eren més guapos que els grecs i ell em deia que li agradava més Alacant que no pas València.
Finalment vam tractar un tema de gran transcendència: de què té cara la reina Sofia? Per a mi que la grega té cara de gos, però ell insistia en la idea que Sofia té cara d'alemanya.
Em va explicar que li fa molta gràcia que quan Sofia visita Grècia a la tele espanyola trauen imatges dels grecs encantadíssims, però que en realitat cada vegada que un membre de l’antiga família reial grega visita el país es fan manifestacions en contra perquè els grecs no li perdonen a la monarquia la col·laboració amb la dictadura dels Coronels que va patir el país hel·lènic.
Després de tot, podríem haver aprés alguna cosa del grecs.
Juliol 2005
1 comentari:
quines coses et passen, sempre tan follador..
els grecs q he conegut són re-gua-pos!
Publica un comentari a l'entrada