diumenge, 31 d’agost del 2008

E quando arrivo a casa...

Fa poc més d'un any vaig pegar el polvo més gratuït (en el sentit de no motivat, no penseu malament) que he pegat mai. Vaig tornar una nit de festa, no massa begut, i abans d’entrar al llit vaig traure Maia a passejar.

Quan ja estava de camí a casa, amb les ulleres de sol i amb El País sota el braç, em vaig topetar amb un veí que també tornava de marxa. Quan el vaig passar, em vaig girar per veure-li el cul i el vaig sorprendre també girat.

El veïnet tindria només 19 anys, però era un pam més alt que jo i tenia un cos que semblava de marbre. És un d'aquells modernets guapos i absolutament idiotes que pots lluir del braç pel carrer Cavallers un dissabte a la nit, però que amb la llum del dia resulten tan insulsos com la roba de Cortefiel.

Em vaig apropar i li vaig demanar un cigarret. Vam entaular una conversa absurda, una barreja de conversa d'ascensor i guió de pel·li porno.

- Vens de marxa? -vaig preguntar mentre m’encenia el cigarret.
- Sí, de la Joy -que resulta ser una discoteca salsera inefable.
- Vols que ens fem l'última? -vaig oferir.
- La última ratlla?

Ale, busca qui t’ha pegat.


- No, xic, que de ratlles te n'has fet prou per hui. Et conformes amb una birra?

I vam anar a casa, a les 8 del matí i després d'una nit de farra, a fotre un clau a plena llum del dia.


Maig 2006

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails