Els calcetins, per favor

Divendres vaig portar a ma casa una parella heterosexual perquè consumaren una relació furtiva, etílica i, per què no dir-ho, una mica bizarra.

Ell, un amic heterosexual implacable, amb una mitjana anual de claus semblant a la de qualsevol gai però exagerada per a un hetero, fou capaç de pronunciar la següent frase post coitum al matí següent: “Martí, ayer me hubiera tirado hasta la galga esa que tienes en casa”. Ella, declarada bisexual i germana menuda d’un amic comú: meu i del seu amant.

La parella es va passar tota la nit demanant condons a la gent de la discoteca sense cap mena de mirament i, tan calents estaven que fins i tot van arribar a iniciar un esborrany de polvo als banys, el qual fou convenientment interromput per uns dels vigilants de seguretat.

Jo, generós i inconscient, el vaig oferir ma casa i cap allà ens vam encarrilar tots tres quan van tancar la discoteca. Els vaig deixar a casa perquè estigueren tranquils i marxí a passejar amb Maia, fins que vaig recordar que no tenien condons i com que em negue rotundament a que a ma casa es produïsca cap mena de concepció/fecundació, vaig avortar el passeig amb Maia i vaig tornar-hi amb la intenció de fer-los saber on podrien trobar condons.

Vaig picar la porta del dormitori i no vaig obtindre resposta, fet que em va fer pensar que estarien encara en les fases preliminars, però estava equivocat.

Vaig obrir la porta a poc a poc mentre deia: ¡¡Que vooooy!! I em vaig trobar amb una escena esfereïdora: ella cavalcava com un poltre salvatge sobre ell, que portava un trot i un ritme gens menyspreables.

Però allò que em va colpir d’espant no fou la imatge de la parella cardant. No: fou que justament estaven cardant sobre la meua funda nòrdica nova, blava i amb unes ratlles daurades i roges encisadores.

- Hòstia puta! Almenys podíeu haver tret la funda nòrdica! -vaig cridar incapaç de controlar-me des de la porta del meu dormitori.

Just en aquell moment, mentre pronunciava aquell retret, la parella copulativa fou conscient de la meua presència i ella, furgant en la ferida, va descavalcar i començà a cridar mentre es refregava per la nòrdica, provant d’amagar les parts més impúdiques:

- No mires! No mires!

- Hòstia, aneu a deixar-me la nòrdica feta un crist! I no, tranquil·la, no miraré -vaig dir mentre mirava, clar.

Els vaig explicar que només volia dir-los on estaven els condons i que ja no els molestaria més, però, abans de tancar la porta no em vaig poder contindre i vaig amollar:

- Ah, una última coseta, nena: per a follar treu-te els calcetins, que fas pena.