La perruquera

Ahir va ser un dia profitós: vaig anar a tallar-me els cabells, a l’Fnac a per les entrades del Summercase i a comprar els números de juny de la Vanidad, la Neo2 i Tendencias i, per si fóra poc, tenia classe d’italià.

A la perruqueria em va atendre una xica nova, amb els cabells color safanòria i la cara plena de piguetes. Va començar retallant-me els cabells dels costats i de la zona posterior de la testa i abans d’endinsar-se en la part superior del cap va amollar, mirant-me als ulls i sense el menor rastre de titubeig:

- Vale, Martí, ya hemos cortado la zona de los ‘paletales’ i de los ‘orcipitales’. Ahora nos meteremos de lleno en la zona superior.

En escoltar que la perruquera feia ús de les les paraules ‘paletales’ i ‘orcipitales’ per fer referència als ossos parietals i occipital vaig donar gràcies al cel i a l’infern: almenys només estava tallant-me els cabells, i no sotmetent-me a un intervenció de neurocirurgia.

2007