Ja fa un any que visc sol. Tinc tots els mobles, els llums, les plantes per a casa i per a la terrassa, els quadres per a les parets... però encara em faltava una cosa fonamental: un voladoret per al balcó. I és que qualsevol marieta amb un mínim de trellat n’ha de tindre un: és una mostra evident del que el visitant es pot trobar a dintre.
El vaig comprar en Ale-hop, al carrer de la Pau , i abans d’instal·lar-lo li’l vaig mostrar a la meua iaia. Ella em va ensenyar la paraula voladoret, perquè per a mi era senzillament un molinet de vent.
Em va contar que quan ella era jove, hi havia un home que anava pels pobles i canviava voladorets per una peça de fruita, per un plat d’arròs o per un tros de pa.
Li he intentat explicar que això hui seria inacceptable, perquè la permuta va en contra de l’economia de mercat i faria perillar tota l’estabilitat dels sistemes financers, però ella no ho ha volgut entendre.
Li he intentat explicar que això hui seria inacceptable, perquè la permuta va en contra de l’economia de mercat i faria perillar tota l’estabilitat dels sistemes financers, però ella no ho ha volgut entendre.
Coses de iaies.
Gener 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada