Hi ha dos temes de l'actualitat informativa que em tenen totalment captivat, i tots dos es podrien definir amb una paraula: crisi.
En primer lloc, estic enganxat a la informació que es publica sobre les últimes decisions de Marianico i quines són les repercussions que tenen al si del Partit Popular: la desaparició de Zaplana i el nomenament de Soraya Sáenz de Santamaría com a portaveu al Congrés, la marginació d'Aguirre i del tecnòcrata Pizarro del nou equip, la més que possible defenestració d'Acebes i de la resta de la vella guàrdia i, sobretot, els moviments subterranis que es produiran fins que es resolga el congrés de juny i que se celebrarà a València, sota la benedicció del Beat Camps.
L’altre assumpte que em resulta exageradament addictiu és la recessió econòmica que estem patint i especialment les conseqüències que té sobre el sector immobiliari: la caiguda de la venda de pisos, la paralització dels grans projectes especulatius, com afectarà la indústria auxiliar i el nivell d'ocupació…
Podria sonar una mica frívol, però tinc ganes de comprovar com de lluny pot arribar esta crisi, fins a quin extrem l'economia pot caure i, sobretot, si el nou govern socialista serà capaç de solucionar la situació o ZP es limitarà a posar un somriure i esperar que tot passe.
Perquè segur que passarà.
Com tot.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada