El secret per gaudir d’un programa com Fama consisteix a no prendre-se’l seriosament.
Esta és la única forma sense suïcidar-se que té l’espectador crític (o no integrat) per a apropar-se a un format que, igual que Supermodelo, es limita a mostrar joves lleugerets de roba.
Fama, malgrat tot, ha confirmat dues coses que tots teníem clares: primera, que Paula Vázquez no és la mateixa persona que presentava El juego del Euromillón, ni tan sols físicament, ja que les operacions de pòmuls, nas i mentó l’han convertida en una altra persona; i, segona, que els programes de telerealitat de Cuatro passaran a la història per perpetuar la imatge del gai professional i per mancar absolutament de regles fixes.
De fet, si Fama es caracteritza per alguna cosa és justament per tindre un reglament de funcionament més flexible que les cames de Jacob, el meu concursant favorit.
Així, si no teníem prou amb intentar entendre un format que inclou nominacions, expulsions i reptes entre concursants i que es traduïa en una incessant entrada i eixida de ballarins i de canvis de parella, ara la direcció del programa s’ha tirat la figa al llom i ha decidit practicar la repesca entre els concursants que ja han estat eliminats.
I és que les eleccions de qualsevol república africana són més transparents que este programa.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada