El Nóvio i jo hem travessat una crisi de conseqüències encara desconegudes. Fa un parell de dies la vam tindre: jo li vaig dir que no estava bé, que no em trobava a gust. No sé si en vull més o menys (de Nóvio), però així no puc estar perquè tinc ganes de ser dolent i de convidar altres persones al meu llit.
Anit, però, vaig passar una nit fabulosa amb el Nóvio. Vaig fer per sopar un arròs amb sèpia i carxofa i una ensalada de formatges. Em va dir que "encara que de vegades no t’ho semble, estic apostant molt fort per esta relació".
I jo crec que m'ho sembla, de veritat.
I jo crec que m'ho sembla, de veritat.
Maig 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada