He de deixar de pensar en Barcelona i centrar-me en la meua meravellosa vida a València, ciutat fabulosa que és capaç de regalar-nos dies tan increïbles com els de hui: frescos i ben assolellats.
En castellà es diu que "un clavo saca otro clavo" i l'equivalència lliure-libèrrima al valencià seria una cosa així: per treure un clau, n’has de fotre un altre. En cristiano: per oblidar un polvo, pega'n un altre.
I jo, que sóc molt assenyadet, he fet justament això. Anit vaig convidar a sopar-follar un xic que vaig conéixer fa unes quantes setmanes. Un jove de 20 anyets (!), estudiant de filologia i art dramàtic (!) i que arribava precedit d'una fama inqüestionable:
- És un calent i un porc -em van advertir.
- M'encanta -vaig resoldre.
El sopar consistí a una bresaola al pesto, una amanida de créixens amb alvocat, formatges i salmó i pollastre al pimentó, tot regadet amb un vi negre de l'interior del país i per una conversa sobre epònims, verbs idiomàtics i lingüística aplicada.
El sopar fou lleuger, però el clau posterior una mica heavy, ja que el xiquet resultà ser d'aquells hipersensibles, que només amb tocar-los es posen com una burra en zel: sospiren, criden, es posen una mica violents, exigeixen "més, més i més" i que llepen tot el cos, amb una llengua aspra d'efecte exfoliant, deixant al seu pas una pel·lícula de bava/saliva.
Després de canviar de posició més de quatre vegades, vam donar per finalitzat el primer assalt; o això em pensava jo, ja que a les tres del matí m'ha despertat fent el porc sota la funda nòrdica.
- Què hòstia fas? -tinc mal despertar- i quina puta hora és?
- Mamar-la, clar -va respondre amb la boca plena- i són les tres.
- Redéu amb la joventut!
Este matí a la cafeteria, abans d'entrar a la feina, he renunciat al café de costum i m'he demanat un café amb llet i unes torrades amb oli i sal.
- Hoy tenemos hambre, ¿eh? -m'ha dit Leo, el cambrer argentí.
- Sí, xixi, hui he de recuperar les forces, que estic desfetet.
Desembre 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada