Durant la setmana que vaig passar a Bilbao -entre kalimotxo i kalimotxo- amb motiu de les festes de l’Aste Nagusia, vaig aprofitar i em vaig deixar caure a l'exposició dedicada a Kasimir Malévich al Museu de Belles Arts i a la que el Guggenheim dedicava als últims dos mils anys d’art rus, sota el títol de ¡Rusia!.
Per un moment, i després d’una sobredosi d’art rus i encara afectat per la ressaca, vaig dubtar si em trobava a Bilbao o a Santpetesburg. I encara hui no ho tinc massa clar.
Una cosa que també vaig fer a Bilbao -i que no havia fet mai i que no tornaré a fer mai més- és haver presenciat una correguda de bous. En descàrrec de la meua culpabilitat he de dir que no tenia una altra opció: m'havien pagat l'entrada i no em deixaven revendre-la.
La plaça de Bilbao porta per nom Vistalegre, l'albero -en cristià: l'arena- és de color negre, no hi ha banderes espanyoles i la música només sona quan el president de la plaça ho permet. A banda d'això, la plaça de Bilbao és igual que qualsevol altra del món.
Vaig poder observar com El Cid es va dedicar a fer una autèntica carnisseria amb un bou que passava dels cinc cents quilos.
Hui no he anat a treballar: he preferit dormitar tot el matí amb un xic perdre el temps que ja fa setmanes que em vaig trobar i que hauré de batejar d'alguna manera. Què tal xic P·E·T (Perdre El Temps)?
Setembre 2006
1 comentari:
Me va encantar el post al fotolog, el dels negres jajaja. Jo els tenia una miqueta de no sé què al que pots dir-li com vullgues menys atracció sexual fins que vaig estar coneguent-ne a molts, senegalesos concretament, que ens venien per una moguda de convenis del govern espanyol amb el d´allà, per a treballar a la pesca... i mmmmm, els senegalesos són deliciosos. Egoístes, però a voltes el que apetix al llit és això, que siguen animals i egoístes.
Publica un comentari a l'entrada