Esta setmana Matt i jo hem celebrat el nostre primer mes junts.
En trenta dies Matt no sembla el mateix: ha deixat enrere el caràcter trist i poregós i ara ja té ganes de jugar a tothora i, sobretot, ha guanyat pes. Molt de pes: ha passat dels 17 quilos que pesava fa un mes als gairebé 25.
Està fet un senyor.
L’altre dia, mentre passejàvem se’ns apropà un vell i m’amollà:
- Hombre, un gargo. En mi pueblo hay muchos. ¿No lo llevas a cazar conejos?
- No, senyor, no sóc caçador -vaig dir quan en realitat el que volia dir és que per a mi la caçera comença i acaba a la secció de carnisseria del supermercat.
- Pues muy mal, -em renegà- porque estos perros lo llevan en la sangre...
- No sé jo...
- Que sí, hombre, ¡en la sangre! -repetí i afegí per aclarir el concepte: Eso que ahora llaman los genes.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada