Portava un parell de dies una mica lacònic* i taciturn i vaig pensar que el millor que podia fer era agafar una vesprada lliure a la feina i convidar un xic jove al llit.
El millor de follar amb xics joves és que no saps per on van a eixir-te: en este cas, el jove estudiant de Belles Arts aparegué a ma casa sense roba interior: havia substituït els calçotets per un speedo o microbanyador d’aquells de natació:
- Quin tacte més estrany tenen estos calçotets -vaig dir en un moment donat que no caldrà que concrete.
- Sí, és que me n’he vingut directament amb el banyador -em contestà amb tota naturalitat el jove.
- Què? -vaig repreguntar alhora que deixava el que tenia entre mans.
- És que després tinc classe de natació...
- Sí, és que me n’he vingut directament amb el banyador -em contestà amb tota naturalitat el jove.
- Què? -vaig repreguntar alhora que deixava el que tenia entre mans.
- És que després tinc classe de natació...
I mentre al carrer el vent bufava i les temperatures no feien una altra cosa que baixar, al capçal del llit de la meua habitació no li donàvem treva.
‘Redéu!’, vaig pensar en un moment donat que tampoc cal concretar, ‘a la seua edat no em cabien tantes coses a la boca’.
* * *
Lacònic és un epònim como la copa de un pino, ja que deriva del llatí laconicus, relatiu a Lacònic, regió grega típica pel seu parlar concís.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada