Després d’una guàrdia diabòlica amb tres detinguts, un dels quals ho estava per haver apallissat la dona i el fill, hui em toca fer front a un matí amb judicis i declaracions: la ressaca de la guàrdia.
Però de tot el que vaig viure ahir no em puc treure del cap la imatge que vaig presenciar quan, ahir de vesprada, vaig assistir el primer detingut: en arribar a la caserna de la Guàrdia Civil em vaig topetar amb els tres agents més atractius de tota la unitat, vestits amb pantalonets curts i samarreta, que venien de fer exercici.
- Hombre, Martí, ¿estás de guardia hoy? -em preguntà el més guapet.
Jo només vaig poder confirmar amb el cap, perquè em vaig adonar que estava caxondíssim i que no podia parlar.
- Nosotros ya hemos acabado por hoy -apuntà el segon agent.
- Sí, teníamos turno de mañana y ahora venimos de correr un rato -afegí el tercer, que no era el més atractiu però sí el que tenia les millors cames.
- Ajá... -vaig aconseguir pronunciar fent un gran esforç. Está muy bien... eso de hacer ejercicio.
Òbric parèntesi. En aquell moment no vaig ser conscient de la imbecil·litat del comentari, que conste. Tanque parèntesi.
- Lo que deberías hacer es venir a correr con nosotros -proposà el més guapet-, que estás hecho un tirillas.
Quan estava a punt d’agrair la invitació i la sinceritat de l’agent, em tallà el de les millors cames:
- ¿Qué dices? A Martí lo que le conviene es hacer primero un poco de masa, un poco de musculación... ¿Cuánto pesas, por cierto?
- Pero correr le ayudará a tener resistencia -insistí el primer-. Eso si primero deja de fumar, claro.
- Bueno, chicos, -vaig dir- creo que alguien tiene un detenido para mí...
I quan estava entrant per la porta del departament d’Investigació, emocionalment afonat, no em vaig poder contindre:
- Ah, y cuando salgáis a correr haced el favor de quitaros todas esas joyas de Viceroy que lleváis al cuello, que se van a oxidar con tanto sudor. Hostias.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada