Hi ha (moltes) coses que es no poden fer i una és llegir la premsa quan encara no has passat la ressaca.
Diumenge de matí, després de passar una nit fabulosa a Piccadilly i encara mig borratxo, vaig traure a passejar Matt i vaig aprofitar per comprar El País i Público.
Tenia ganes de veure quins resultats donava la macroenquesta que el diari dirigit per Escolar venia anunciant tota la setmana: 12.000 entrevistes i dades província per província. Droga dura. El resultat a València era més o menys imaginable, però en llegir que el PP obtindrà només dos diputats menys que ZP (160 i 162, respectivament) se’m posaren els pèls de punta i abans d’entrar al llit em vaig empassar les 13 pàgines dedicades a l’enquesta i em vaig estudiar els resultats de les 52 províncies.
Només és una enquesta em vaig repetir durant l’hora que em costà adormir-me. Només és una enquesta... Per sort, però, sempre ens quedarà El País, que sembla decidit a regalar-nos cada dia una informació més intranscendent: si l’altre dia el diari replegava declaracions de Pelayo (aka /katelovedme) després de la desfilada de David Delfín a Cibeles, ahir la infame Karmentxu Marín entrevistava l’actor Miguel Ángel Silvestre i li formulava preguntes de l’estil ¿Va de yogurín o se cree un pedazo de actor? o ¿Cree que es el caprichito de las nenas?
Tenim El País que ens mereixem?
Tenim el país que ens mereixem?
2008
1 comentari:
No sabria dir-te si és el que ens mereixem, el país, però sí el que la majoria ha decidit. I quan dic la majoria, em refereixo a la majoria de la gent que va a votar, que no és ni de lluny la majoria de la gent que hi ha en aquest país. La desgràcia a més, és que la resta, la minoria, passa desapercebuda, queda diluïda entre els dos grans pols. I el pitjor de tot és que cada dia, per desgràcia, ens assemblem més "al País" i no em refereixo al diari, no. Em refereixo al "gran país" EEUU.
Salutacions, bonic.
Entrellat
Publica un comentari a l'entrada