dimecres, 3 de març de 2010

Acidus, acida, acidum

Fa temps que vinc notant clars símptomes que evidencien que m’estic fent major.

El primer el vaig descobrir fa setmanes, quan vaig determinar que el meu cos només pot suportar un dia de
farra durant el cap de setmana. I amb prou feines.

Però la meua presència a la festa Nasti que tenia lloc a l’
antic LeClub de l’Albereda, ara rebatejat amb el nom de Barberbirborbur!, em confirmà uns quants símptomes més. El principal: que ja no puc amb determinades actituds.

Sí, és cert que la
modernor buida mai ha estat del meu gust, però és que divendres no em vaig poder controlar, i no hi havia res que m’agradara.

Ni tan sols el fet d’estar a la llista de convidats -obra i gràcia de Paquito&Lula- em va compensar: és cert que no vaig pagar entrada, però vaig beure tant i tant (i tant!) que la invitació no m’isqué a compte.

No m’agrada no reconéixer la música que sona durant tota la nit, no m’agrada sentir-me antiquat perquè porte unes
converse, per exemple, i no unes sabates blanques de xarol*, no m’agrada que em presenten com ‘Rasoir’ i no com ‘Martí’, no m’agrada que una festa incloga un espectacle de l’abominable ball Tecktonic, no m’agrada la mirada altiva d’adolescents que no sabrien fer la o amb un canut, no m’agrada coincidir al bany amb una moderna que es recol·loca una lent de contacte de color verd...

Però el pitjor de tot, el que no puc suportar, és no haver lligat.

I que conste que, almenys, un parell de xics interessants sí que hi havia.

Per sort, dissabte em vaig treure una espineta...

* * *

*Xarol, del portugués charâo 'laca', i aquest, del xinès txat-liao, compost de txat 'vernís' i liao 'tinta; tintura d'oli'.


2008

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails