En la vida ens trobem amb persones que apareixen i desapareixen i ens deixen, o no, una empremta més o menys forta.
El cas és que sempre agraïm una telefonada per sorpresa de qui pensàvem que havia desaparegut i, en este cas, qui em telefonà era un xic amb el qual vaig tractar fa més o menys un any.
Puc recordar que era atractiu, lleugerament més jove que jo i amb una mirada força canalla, i em va demanar un cita per a esta setmana.
Hem quedat per a divendres.
El problema és que la cita tindrà lloc a la sala de comunicacions del centre penitenciari on es troba intern, acusat d’un homicidi en grau de temptativa i de tres robatoris a tres entitats bancàries.
Però, caram, ningú és perfecte.
I una cita és una cita.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada