dimarts, 23 de març de 2010

Parlar de diners és obscé

L’acumulació de feina, els canvis extrems d’oratge, l’absència absoluta de sexe i el canvi de dies de piscina m’han fet dubtar tota la setmana del dia en què em trobava.

Per sort, a la feina tot ha anat bé: gairebé no he vist al cap del despatx durant tota la setmana i m’han entrat casos nous: dos divorcis, tres italomarroquins templats i d’ulls negres acusats de robar un Renault 5, que el perit ha valorat en 500 euros, i un cas immobiliari que vaig resoldre amb una telefonada a l’Ajuntament de València.

- Moltíssimes gràcies, Martí -em digué la clienta quan la vaig citar per informar-li que ja estava tot resolt i afegí: Què et dec de tot açò?
- De
tot açò? -i vaig callar i comencí a pensar.
- Martí? Què et dec? -insistí.

El
Llibre d’honoraris, que estableix les remuneracions dels advocats, fixa el preu d’una consulta en 60 euros i si es fa una gestió, per nímia que puga resultar, el preu és de 120, però em semblava excessiu cobrar 120 euros per una telefonada.

- Sí, perdona... ummm... cinquanta euros? -vaig contestar/preguntar.
- Val, perfecte.

Mai he sabut valorar econòmicament la meua feina i, clar, després em trobe amb sorpreses:

- Pren, els cinquanta euros... i cinc euros més, que eres molt simpàtic.

I només vaig dir:

- Gràcies.

I en eixe moment em vaig sentir estúpid, però després vaig pensar:
cony, amb els cinc euros em compre dos paquets de Lucky.

I després em vaig sentir com una ballarina d’striptease. Però sense tanga.


2008

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails