dimecres, 27 de febrer de 2008

Diumenges avorrits


La meua idea per a passar la nit de dissabte era sopar a casa tranquil·lament i visionar el devedé de la pel·li Io non ho paura. Uns amics m’havien preguntat si volia anar al concert de Tatchenko, però vaig rebutjar la invitació per diferents motius: el primer, és que estava tan desfetet de la nit de divendres que sols de pensar-ho em cansava encara més; el segon és en estos moments estic aturat i he de contenir la despesa per no entrar en números rojos; el tercer motiu és que sols he escoltat una cançó del grup en qüestió, tot i que això mai és un inconvenient.

Just en el moment en què em disposava a prémer el botó de play del comandament a distància vaig rebre una telefonada. Es tractava de V, un xic que vaig conéixer fa uns dies. Em preguntà quins plans tenia per a passar la nit i si volia fer-me una copa amb ell cap a mitjanit.

Em va semblar perfecte. Vam quedar a les dotze i mitja i ens vam fer un parell de cerveses. Després, quan em portava a casa li vaig preguntar si volia pujar al pis i la seua resposta fou la millor que podia donar-me en eixe moment: Sí, clar.

Vam follar durant molta estona. Cap a les cinc tancàvem els ulls i dormíem. A les 8 passades m’ha despertat d’una manera encantadora i molt viciosa. Hem tornat a cardar i després hem dormit una estoneta més.

Cap a les onze hem eixit del llit i mentre ell es pegava una dutxa he preparat el desdejuni. Hem pres cafè, unes torrades i galetes. Després hem tornat a enganxar-nos i hem practicat sexe oral, drets, al bell mig del meu menjador.

Qui havia dit que els diumenges eren avorrits?

*

Febrer 2005

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails