Dilluns vaig reprendre les meues classes d’italià. Novetat: ja tenim data per a l’examen i se suposa que hem d’estudiar. Angelo, il professore, li ha dit a Petri (una dona que s’avorria a casa i no tenia res millor a fer que vindre a emprenyar) que no cal que el faça, que haurà de repetir curs perquè encara no sap ni pronunciar les lletres. Angelo m’encanta.
D’altra banda, esta vesprada he quedat amb l’esperit d’un xic que va morir la nit de Cap d’Any. Serà a l’eixida de la classe d’italià. No hi ha cap possibilitat de reconciliació, perquè com em va dir una vegada la meua amigueta Sònia: no hi ha vida després de la mort. Sònia no es referia a mi, és clar, sinó a un altre.
No sé si hauria de prendre’m un café amb A, però sóc bona persona i no m’agrada deixar les coses tan malament. A més, per molt que m’esforce, no aconseguisc tindre un mal record del xic i, sobretot, vull que em veja amb la nova jaqueta de pell que m’he comprat a les rebaixes.
He decidit donar un nou rumb a la meua vida emotivosexual i és que a partir d’ara pense tindre molts nóvios. I a més, pense referir-me a ells així, com a “nóvio”. L’últim nóvio que em vaig trobar és, com no podia ser d'una altra forma, perdre el temps i ara en vull més.
Ja li he dit que no serà l’únic nóvio que tinga alhora i m’ha dit que no em preocupe, que ell també en té més.
Estem bons.
Gener 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada