Després de passar 4 dies (i les 4 nits corresponents) a una ciutat com Iruña amb la meua amigueta Nath, vinc desfetet, sense euros en el banc, amb el fetge convertit en foie i sense parlar euskera.
Contar el viatge és massa pesat, així que em limitaré senyalar dues coses que m’han sorprés de veritat:
Quiero un patxi, pues.
Els homes d`Euskadi són atractius, això ho sap tot déu. A Iruña es donen dues realitats ben diferetns: pots triar un patxi-borroka (a la zona vieja, clar) o un patxi-UPN, que són les sigles del PP a Navarra. Ambdues modalitats de patxi, però, són molt interessants.
Quiero un patxi, pues.
Els homes d`Euskadi són atractius, això ho sap tot déu. A Iruña es donen dues realitats ben diferetns: pots triar un patxi-borroka (a la zona vieja, clar) o un patxi-UPN, que són les sigles del PP a Navarra. Ambdues modalitats de patxi, però, són molt interessants.
La llàstima (i ho diuen ells) és que allí no es folla. Per tant, ja ho avance: no he pillat res.
Jo volia un patxi de veritat, el patxi més patxi: jo volia un pelotari. Però m'he quedat amb les ganes i a més a més, no es coneix cap pelotari que entenga. No vam assistir a cap partida, però en vam veure una entre Goñi III i Peña per
Jo vaig apostar per Goñi III, i vaig encertar: ell era molt més guapo.
El bar Aldapa
La primera vegada que vaig entrar a l’Aldapa em vaig enamorar d’un rètol gegant que diu: “Droguería Central”, amb lletres roges sobre un fons blanc.
L’Aldapa és el local dels moderns d’Iruña. Hi es barreja una decoració superpopera amb una clientela patillera i bollera molt particular. Les gerents són Las Antonias, perquè heretaren el nom de l`antic propietari, mort per un ionqui amb una navalla.
Imprescindible fer-hi una visita, seure a les taules amb mapes en francés i tastar el salmó.
Març-Abril 2005
La primera vegada que vaig entrar a l’Aldapa em vaig enamorar d’un rètol gegant que diu: “Droguería Central”, amb lletres roges sobre un fons blanc.
L’Aldapa és el local dels moderns d’Iruña. Hi es barreja una decoració superpopera amb una clientela patillera i bollera molt particular. Les gerents són Las Antonias, perquè heretaren el nom de l`antic propietari, mort per un ionqui amb una navalla.
Imprescindible fer-hi una visita, seure a les taules amb mapes en francés i tastar el salmó.
Març-Abril 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada