Paula i el cambrer

- ¡Martí! ¿Qué puedo hacer para ligar con el camarero?

Primera mirada gens condescendent de Martí i:

- Es muy fácil, Paula. Sólo tienes que parecer un poco más tonta de lo que ya eres.

- Va en serio, que me gusta mucho... - Paula ignora el comentari maliciós de Martí.

Segona mirada gens condescendent de Martí i:

- Paula, joder, que es un ca-ma-re-ro, acércate y pídele una copa.

- Jo, pero es que ya llevo dos y tengo que conducir. Y si me emborracho no ligaré.

- Claro, porque las tías borrachas no ligan...

- Haz algo, porfa.

I això fa Martí: s'acaba la copa d'un glop i va a la barra a demanar-ne una altra, que és la que fa cinc.

- Camarera, ven aquí -ordena.

- Dime -s'ofereix la cambrera sol·lícita.

- Mira, vull un vodka ben carregat amb llima i també tinc una missió molt important per a tu.

- Vodkalimón y… ¿qué más?

Suspir de Martí, que comença a renegar del gènere femení.

- Mira, honey, veus el cambrer de negre que tens darrere? Vull que em contestes a tres preguntes sobre la seua persona: primera, vull saber si és heterosexual -si fóra marica ja m'encarregaria jo d'ell-; segona pregunta, si té parella; i tercera pregunta, si li agraden les morenes fàcils amb ulls negres.

La cambrera mirà Martí amb cara d’espant i contesta:

- Es que es mi primer día y no sé ni cómo se llama, cielo.

Martí comença a posar-se nerviós.

- Carinyo, vindré en quinze minuts, fes el favor de preguntar-li-ho. I posa’m el vodka, va.

Al quart d'hora Martí torna a la barra.

- Com has quedat, xata?

- ¡Tengo buenas noticias! -la cambrera és incapaç de disimular l'emoció. Resulta que se llama Carlos, es argentino y sí, le gusta tu amiga la de las gafas de pasta.

- Estupendo, voy a informar.

Martí s'apropa a Paula:

- Paula, es tuyo. ¿Ahora te las sabrás arreglar solita?

- ¡Claro! ¡Muchas gracias! Te debo una, tío.

- Perdona, bonita, pero con ésta ya son tres.

En això, s'apropa un xic, abraça Paula per darrere i amb un accent fastigosament argentí diu:

- Oshe, morena, sé que shevas preguntando por mí toda la noche...

- ¿Y tú quién coño eres? -pregunta Paula amb cara de mala llet.

- Soy Carlos, el camarero argentino -aclareix el cambrer una mica estranyat per la reacció de Paula.

Silenci en la sala.

- Joder Martí, ¡te dije que era el de blanco!

Setembre 2006