T. és un xic que conec des de fa mil anys. És un tio que m’encanta i possiblement té vora quinze anys més que jo i un fill de 7 o 8 anys.
Fa un parell de mesos em deia: "La zorra de mi ex se vuelve a casar y me ha invitado. Pero por si fuera poco no me deja llevar a mi novio a la boda. Dice que no quiere que llame la atención. Como si ella no fuera a dar la nota con el novio tan feo que se ha buscado".
Inefable.
Però T. no aparenta la seua edat ni molt menys. És allò que alguns definirien com un autèntic canalla i me’l trobe cap de setmana sí i cap de setmana també. Ja siga al concert de Fangoria, de farra pel Carme o a la barra del Piccadilly.
Sempre que ens trobem em pregunta: a ver cuándo coño follamos. I jo sempre li conteste: Ya sabes que sólo tienes que proponérmelo, porque cada día estás más buenorro y más plateado. Ell riu i em contesta: Venga, gilipollas, te invito a una birra.
Ahir, al llit, em preguntava per què mai hem follat.
I no sé per què.
Novembre 2006
1 comentari:
Hola... he aparegut pel teu blog per eixes causalitats què ens regala la vida. I m'ha agradat. I m'ha agradat més encara llegit aquest post. Potser perquè jo em faig també, de vegades, eixa pregunta.
I, saps, mai he trobat la resposta. Potser no existesca. O potser -i això és més problable- no la vulga saber.
He anat descobrint al llarg dels meus 40 anyets que hi ha coses que no vull saber-les i així puc continuar caminant sense respostes però, alhora, buscant-ne algunes. I m'agrada.
Jo no tinc la sort de tenir algú amb qui somie. No hi ha manera de trobar-lo. Però el dia que aparega -ho promet- ací serà el primer lloc on escriga per deixar constància i ajudar a esbrinar el misteri. Mentre... bona estada pel Carme o pel Picadilly. Jo també freqüente els dos llocs.... potser ens trobem un dia pel carrer. Seria agradable saludar o, simplement, mirar als ulls i somriure.
Una cordial salutació.
Vicent
Publica un comentari a l'entrada