Mai havia vist tanta marica obesa i peluda, tanta modernor i tanta cervesa junta com ahir al Greenspace. Fangoria feu un espectacle -eixe és el terme just per definir allò que va perpetrar a l'escenari- impressionant, amb canvi de vestuari inclós, que sembla ser una cosa que torna boges les fans de l’Olvido.
No sé què collons feia allí: no em cau bé la mamelluda de cabells taronja, i no portava ni rombos, ni ratlles, ni serell, ni ulleres de pasta, no m'agrada la cervesa i el únics guapos eren els heteros.
Almenys, em vaig trobar amb molts expolvos. El pitjor fou quan vaig veure S., un exnóvio brit i em vaig apropar a saludar-lo. Mentre em presentava el seu actual nóvio, la mà d’S. començà a relliscar per la meua esquena fins allà on perd el nom.
I és que S. sempre ha estat un romàntic empedreït.
La qüestió és que em va presentar el nóvio i jo no vaig escoltar bé el nom. Vam estar un parell de minuts de conversa fins que vaig caure: jo m'havia tirat el seu actual nóvio feia un parell de mesos.
I em preguntava de què
Novembre 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada