divendres, 5 de desembre de 2008

Lezione


Ja fa un parell de setmanes vaig reprendre les classes d'italià. Se suposa que enguany acabe el curs i m'hauré d'enfrontar a un examen del Ministeri de Cultura italià.


Les classes han començat amb molta força: durant este curs hem de traduir a l'italià un llibre sencer de l'escriptor xilé Luis Sepúlveda, hem d'estudiar la cultura italiana (així en general), llegir quatre llibres i fer-ne el comentari de text respectiu i aprendre les particularitats dels dialectes regionals.


¡Mátame napoletano!


El ritme és difícil de mantindre i la meua classe està plena de marisabidillas i exerasmus, però el pitjor són les dos mariques (sense incloure'm) que hi ha a classe: hi ha una marica, lletja com pegar a un pare, que sempre porta un diccionari de cinc quilos darrere, que estudia una d'aquelles carreres modernes relacionades amb l'audiovisual i que no fa més que interrompre la classe i riure-li les gràcies a Angelo.


Angelo és un profe del bons, d'aquells que odien les marisabidillas, i ja m'ha confessat -amb la mirada- que l'odia igual que jo.


L'altra marica és una iaia-moderna, directiu d'una entitat bancària. Al pobre li queden quatre pèls al cap, però no té inconvenient en vindre a classe amb les seues samarretes de marica: que si divinaspalabras, que si energie, que si... buff.


Em queda el consol que continue sent el favorit d'Angelo -ell no m'ho ha dit, pero jo ho sé- així que, si vull traure profit a la pasta que m'ha costat la puta matrícula, hauré de posar-me les piles.

Este cap de setmana ens ha posat uns deures: parlar sobre el nostre programa favorit de la tele i ja ho tinc clar: Supermodelo2006.


Estic fent punts.


Octubre 2006


1 comentari:

Corpi ha dit...

Els llibres de Luís Sepúlveda són meravellosos, espere que disfrutes traduïnt-lo.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails