Anit vaig entrar al meu llit -avís per a lectors: tinc nova funda nòrdica- un perrazo. M'agradaria dir que el vaig conéixer en algun acte cultural, a una manifestació o, senzillament, a la cua d'una botiga. Però no, ja que és un d'aquells lligues cibernètics que feia dies em rondinava obscenitats pel messenger.
M'agradaria dir que és l'home de la meua vida, que té bona conversa, que és intel·ligent i que és candidat a retirar-me de la vida perra que porte. Però no, ja que no és cap zorro plateado, ni és ric, ni té un nivell cultural digne, ni res de res.
El que sí que puc dir és que folla bé i, tal com estan les coses, és una qualitat a tindre en compte.
- Me gustas mucho, ¿sabes? -va dir en determinat moment que no cal especificar.
- Ajá. Me alegro.
Silenci.
- Y yo, ¿te gusto?
Silenci.
- Clar, home.
Més silenci.
Novembre 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada