Santa Madonna

He llegit a El País que “Madonna se ha defendido de las acusaciones de haber adoptado un niño en Malawi contraviniendo las leyes del país. Se supone que el pequeño ya está en Inglaterra, donde reside la cantante, aunque en las fotos tomadas ayer en el aeropuerto de Londres el pequeño que llevaba en brazos la niñera de la artista aparecía con la cara cubierta”.

Sembla, doncs, que Madonna ha segrestat un xiquet africà. I jo vull fer el mateix, però amb un xiquet del meu carrer que em torna boig.

El seu nom és Joan i no tinc ni idea de quina és la seua edat. Però és jove. Molt jove. Això em planteja el dubte, tan debatut i qüestionat pels gais, sobre quina és l’edat a partir de la qual és moral/ètic/legal mantindre relacions amb una altra persona. El Codi Penal estableix a l’article 181 que, tot i que siguen consentides, sempre tindran la consideració d’abús sexual les relacions amb menors de tretze anys.

Recorde que quan estudiava, el mestre de Dret Penal ens explicava que el límit d’edat per a mantindre qualsevol tipus de relacions sexuals -fins i tot, insistisc, les consentides- venia fixat pel legislador perquè considerava que abans d’eixa edat, menys de trezte anys, calia pressumir que els menors no tenien capacitat per a consentir.

Com a mínim és discutible, però a mi no em preocupa, ja que Joanet, el xiquet que vull segrestar, crec que ja va a l’institut.

Joanet és veí meu de tota la vida. Conec la seua família i sempre m’havia semblat un xiquet d’aquells que es consideren mono: ros, amb els ulls blavets, ben educat i correcte. Ara ha pegat allò que se’n diu l’estiró i ja no és ni tan ros ni tan guapuset, però és més interessant.

Porta una motxilla gegant, imagine que plena de llibres, a l’esquena i quan em veu alça la maneta, baixa els ulls i em diu hola i em pregunta per Maia.

Si Madonna és capaç de segrestar un xiquet a Malawi, jo pense fer-ho al meu carrer.

Octubre 2006