Barcelona Chronicle (I)

L’escapada a Barcelona del cap de setmana fou una cosa totalment improvisada. Feia setmanes que no parava de dir als amics que tenia moltes ganes de pujar-hi, però la cosa mai es concretava. De sobte, tres amics decideixen que cal deixar moltes coses a València i organitzar una escapada.

Divendres vam anar a Cocobolongo o Cocoxongo o Cocoguagua. No recorde el nom del local. Per què vam anar a eixe lloc és difícil d’explicar i no tinc cap bona excusa. La música haguera fet les delícies de /chimotei: paulinas, madonnas, rubias en general i, de tant en tant, reaggetón. L’entrada costava 13 eurazos i per cada copa n’havies d’amollar 8. Tot plegat, inefable.

Però no tot era dolent: quan eixia del bany em vaig trobar, cara a cara y cuerpo a cuerpo, amb el meu adorat Quim Gutiérrez i vaig pensar que si /lula_sinpulula haguera estat a la disco hauríem acabat a hòsties, perquè em fa la sensació que ella no és de compartir els homes.

Quan vaig poder reaccionar, Quim havia desaparegut i es trobava a la zona VIP de la disco.

Òbric parèntesi: me mata que a una disco que porta per nom Cocobolongo o Cocoxongo o Cocoguagua tinga zona VIP, sobretot si tenim en compte que el públic de la disco era un exèrcit d’integrats i que l’edat mitjana era de 19 o 20 anys. Tanque parèntesi.

En un moment donat, i després d’haver-me deixat en copes l’equivalent al PIB de Zàmbia, vaig agafar un amic i li vaig dir: “Mira, Ramon, jo no puc arribar el dilluns a València i contar que he vingut a Barcelona a passar la nit de divendres en una discoteca com esta. Au”.

I això vam fer: vam canviar la zona alta i pija pels afters del Gòtic. Amb molta feina -preguntant als més penjats del carrer- vam trobar un after, de nom Papillón, on la comunitat africana de Barcelona es relaxava a les 6 del matí jugant al billar i prenent copes a preus indignants.

Una nit amb contrasts.

Novembre 2006