divendres, 12 de febrer del 2010

Frenesia judicial (I)

Ahir fou un dia genial: em vaig veure immers en un cas d'assassinat rocambolesc: tres acusats, tres advocats, secret de sumari, premsa i gairebé 15 hores de declaracions fins les tres de la matinada. completament incomunicat i sense poder eixir de les dependències judicials.

Com és fàcil d'imaginar, tantes hores d'activitat frenètica van donar lloc a situacions inefables.

Quan vaig accedir als Jutjats ja havia estat informat telefònicament que la jutgessa havia decretat el secret de sumari i que un servidor tenia prohibidíssim fer declaracions a la premsa, però això no impedí que quan un periodista m'apropà un micròfon a les portes del Palau de Justícia i em preguntà quin havia estat el mòbil del crim em posara seriós, m'ajustara el coll de la camisa i amollara:

- Un
nokia.

Avui, però, la jutgessa ja ha alçat el secret de sumari i ja puc fer declaracions, concedir entrevistes i desvetllar els secrets més sucosos d'un assassinat que posa els pèls de punta.

Agafeu torn, doncs.


2008

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails