dilluns, 22 de febrer de 2010

Maria San Gil acabarà amb mi


La setmana passada no estigué dura només per a Mariano Rajoy. Sembla que l’esperit de María San Gil no ha tingut prou amb fer-li la vida impossible al gallec i també feu acte de presència als meus somnis i em proporcionà una nit de dissabte de malsons i al·lucinacions.

No sé si fou culpa de la presidenta del PP d’Euskadi o de l’amanida de fumats que vaig sopar, de la tertúlia de psicoteràpia de sobretaula o de l’aigua de València que no pagàrem al Carme, del vodka que em vaig fotre a un antro d’adolescents amb palestina o del fet d’haver tornat a casa a les quatre del matí.

Siga com siga, la nit de dissabte vaig tindre una activitat REM frenètica i vaig patir uns somnis plens d’escenes de violència, de sexe salvatge, d’al·legories i de converses impossibles de desxifrar i, el pitjor de tot, estava sempre acompanyat dels concursants masculins de
Supermodelo2008.

Sembla que és definitiu: m’he quedat sense cervell per culpa de Cuatro. I d’
El País Semanal. I de Vanidad.

I de María San Gil, clar.

2008


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails