Esta setmana pensava que, des del punt de vist estrictament laboral, deixaria enrere el crim, les situacions difícils i les desavinences matrimonials i aconseguiria centrar-me en un nou cas que em té veritablement captivat.
Es tracta d’un cas laboral, que era la meua especialitat durant la carrera i que des que vaig començar a exercir he tractat mínimament, sobre una modificació substancial de les condicions de treball.
Com que es tracta del primer cas d’esta mena que he portat i donat que la teoria de la facultat quedà en l’oblit gràcies a anys de drogues i alcohol, he dedicat estos dies a buscar jurisprudència i a estudiar la doctrina per posar-me al dia.
Podem dir que era feliç.
Fins ahir:
- S.[el cap del despatx] podria tindre el detall de deixar net el bany quan l’utilitze -m’amollà la secretària després de dinar.
- Dona sí, i més si tenim en compte que es tracta d’un bany compartit -vaig contestar mentre provava a eliminar tota mena de contingut escatològic de la meua ment i em centrava en trobar una sentència interessant.
- És que ahir... -reprengué Anna.
- Mira, honey, acabe de dinar... -vaig intentar posar fi a la conversa.
- ... mentre tu estaves al jutjat, ell es passà una hora al bany i quan isqué no vaig escoltar la cadena...
- Ya veo... -per la meua part havia trobat una sentència interessantíssima i havia desconnectat de l’excés de escrúpols d’Anna.
- ... i quan hi vaig entrar, la tapadora del vàter estava baixada i hi havia com una mena de... pols blanca.
Vaig girar el cap a poc a poc fins que vaig coincidir amb la mirada d’Anna i vaig amollar:
- Queeeeeè?!
- Sí, Martí, sí. I un dimecres de matí...
- Però estàs segura que era...
- Droga? I tant: l’he vista més d’una vegada als banys del pub del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada