Trigger

Si no he follat durant el cap de setmana llarg que he passat a Santiago ha estat, entre altres coses, perquè ja no puc fer-ho. Mai més.

M’explique: divendres, just abans de marxar a Galícia, vaig convidar un vell amic a prendre una birra i a fotre un clau a casa.

En teoria es tractava de posar en pràctica la dita que ha regit la meua vida des que vaig perdre la raó, ja fa molts anys: que en qualsevol circumstància, un clau trau un altre clau (en sentit metafòric i en sentit estrictament literal).

Tot hauria d’haver resultat perfecte: el xic és atractiu i m’agrada, tinc confiança amb ell i em sent còmode i no era la primera vegada que el convidava a casa (l’última vegada, de fet, fou abans d’estiu), però no vaig poder fer-ho: no vaig ser capaç de concentrar-me, i al cap només em venien flaixos i imatges que no sóc capaç d’oblidar i el record d’un passat recent. Potser massa recent.

I em vaig desinflar com un globus, com si tota la sang necessària per mantindre una erecció encara es trobara al cor, bategant.

Vaig tindre molta sort, perquè el meu company de llit ho entengué a la perfecció, i l’escarni públic que se’n pot derivar d’una situació així quedà en un no res.

Tot i això no puc oblidar l’incident, i ara, a l’absència de libido, he de sumar-hi un nou problema: la impotència funcional.

Sóc impotent: que me maten.

2008