Hui es compleixen 9 anys del segrest i l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. Recorde que a mi em va agafar la notícia a la platja, perquè encara estava a la universitat i ja estava de vacances. També recorde que vaig plorar quan va aparéixer el cos amb els dos trets al cap.
9 anys després, l'escenari és ben diferent: després de 3 anys sense atemptats mortals, el Govern ha iniciat els contactes i la negociació amb ETA per tractar de buscar una fi consensuada i el menys traumàtica possible. I hui, per fi, podem mirar el futur amb certa esperança i optimisme.
Un dels interrogants més interessants del procés de pau que ha encetat el Govern de ZP és quin ha de ser el paper de les víctimes d'ETA, instrumentalitzades des de fa ja massa temps pel Partit Popular i per la caverna mediàtica.
Marimar Blanco, germana de Miguel Ángel, ha anunciat que l'AVT ha convocat concentracions en record del seu germà sota el lema: "Rendición, no en mi nombre" (!!!) i ha afegit que les concentracions serveixen "para manifestarnos en contra de esta política de rendición del presidente del Gobierno ante los terroristas". També ha afegit que "aunque digan que estamos siendo utilizadas, lo único que hace el PP es demostrar que desde el principio al final está con las victimas. Para el PSOE formamos parte del pasado porque ahora no está con las victimas sino negociando con los terroristas".
Jo no sé quin és el paper que les víctimes han de jugar durant la negociació -si és que n'han de jugar algun-, però sí sé que amb declaracions com les que ha fet la germana de Blanco, la seua aposta per la pau és nul•la.
D’altra banda, i perquè no vull resultar massa transcendent, Cuatroº, la televisió que no puc deixar de veure, estrena hui un nou programa presentat per un perrazo sin igual: Sergio Muñiz, un tros de carn bilbaïna poc feta, educat en societat a Itàlia -participà a l'Isola dei famosi- i que es farà càrrec de El traidor.
Juliol 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada