Ressaca papal

Anit se suposava que era el dia gran de la visita papal a la ciutat de València. Res d’això, ja que les expectatives dels organitzadors no s’han acomplert ni de lluny.

L’organització de l’esdeveniment havia previst l’arribada de milions de peregrins, però les dades que comença a donar la premsa bolxevic cada cop s’allunyen més de les que facilita la propaganda institucional de Canal 9.

Òbric parèntesi. Un contacte de la televisió autonòmica m’ha informat que la direcció d’informatius ha volgut, fins i tot, manipular la previsió metereològica: els presentadors tenien prohibit fer referència a les altíssimes temperatures del cap de setmana per evitar possibles fugues de fidels temerosos de la canícula de juliol. Tanque parèntesi.

El centre neuràlgic dels pelegrins es trobava a l’Albereda, al tram del Túria entre el Pont de la Mar i el de l’Exposició, amb tan mala fortuna que els amics i un servidor vam passar per allí de camí al nou Le Club, inaugurat recentment.

Anàvem ja una miqueta borratxos i en veure un voluntari de protecció civil ens vam tornar bojos i li vam demanar una motxilla papal per a cadascú, amb el seu corresponent “kit del pelegrí”: una samarreta, un rosari, un ventall, una botelleta d’aigua i uns quants pamflets de propaganda.

Amb la motxilla a l’esquena vam fer una entrada triomfal a Le Club, sense haver mesurat quina seria la resposta de tots els ateus i invertits que freqüenten la discoteca en qüestió: la gent començà a cridar “peregrinos, peregrinos” alhora que blasfemaven i s’apropaven a nosaltres amb males intencions.

Per deixar les coses clares, ja que resultava impossible contenir la massa, vam començar a enrotllar-nos entre nosaltres per demostrar que no érem pelegrins de veritat o, almenys, que érem pelegrins gais per tal de salvar la vida.

I és que hi ha molt d’ateu irreverent i irrespectuós.

Juliol 2006